Skip to main content
Viticultura biodinàmica

La terminologia sobre agricultura biodinàmica resulta desconeguda per al públic no especialitzat. La base d’aquest moviment és en la ciència espiritual que va promoure el filòsof Rudolf Steiner (1861-1925) a finals del segle XIX i principi del segle XX. El que fou impulsor del model de les prestigioses Escoles Waldorf, va posar les bases també per establir una relació participativa de l’home amb la terra.

Per a Steiner, la terra és com un òrgan viu que s’ha de mantenir en un estat vital i fèrtil de forma natural.

A principi del segle XX, hi havia arreu d’Europa un col·lectiu de pagesos inquiets que havien notat la degeneració de la fertilitat de la terra i de la qualitat nutritiva dels aliments que hi cultivaven. A partir dels dubtes que van plantejar alguns d’aquests pagesos, Steiner va organitzar unes jornades de treball a Koberwitz (República Txeca) on es va encetar el camí cap a una nova relació entre l’home i la terra, amb el respecte per tot allò que és viu, per tot el que hi ha d’espiritual i anímic en cada planta i en el sòl on creix.

 

Loxarel forma part de l'associació TerraDinàmica,  l’unica associació agrícola biodinàmica de Catalunya legalitzada des de 2008 que promou, fomenta i desenvolupa l'ús d'aquesta tècnica per al cultiu de productes de la terra. 

Authentic Tradition

L’agricultura biodinàmica incorpora rotacions de cultiu pensades i adequades al clima, el control mecànic de les males herbes, el control de les malalties mitjançant minerals i altres plantes, i els fems com a fertilitzants naturals de la terra

La influència de la lluna

De la mateixa manera que reconeixem la influència de la lluna en les marees, la influència dels cicles lunars en la terra són evidents. La vitalitat de les plantes augmenta amb la llum creixent de la lluna plena, i es redueix amb la lluna nova. Quan la lluna és ascendent, creix l’activitat de la part aèria de les plantes, mentre que amb la lluna descendent, l’activitat se centra en l’arrel. La viticultura biodinàmica es regeix per la posició de la lluna davant de cada una de les dotze constel·lacions abans a l'hora d'actuar a la vinya o al celler.

 


Lluna creixent

A mida que ens acostem a la lluna plena, augmenta la vitalitat de les plantes. El cep té més força per lluitar contra les plagues o malalties, i el raïm que se n'obté transmet més vitalitat als vins. Durant la lluna creixent, el compost s'escalfa més fàcilment i els preparats acostumen a tenir més bona qualitat.

Sabem que la lluna es troba en una fase creixent si la part lluminosa dibuixa un semicercle en forma de D. La fase de lluna creixent acaba amb la lluna plena.


Lluna minvant

Quan minva la llum de la lluna, també minva la vitalitat de les plantes, i els colors, olors i sabors són més intensos, més perceptibles. Les propietats dietètiques i medicinals del raïm són més pronunciades, però és més difícil de conservar la frescor del gotim acabat de collir. Els períodes de lluna minvant són bons per embotellar. I, a la vinya, els tractaments naturals per controlar les plagues són mes eficients.

Sabem que la lluna es troba en fase decreixent si la part lluminosa dibuixa un semicercle en forma de C. La fase de lluna minvant acaba amb la lluna nova.


Lluna ascendent

Quan la lluna es troba en fase ascendent, l'activitat del cep es concentra en la part aèria, en la part que es veu per sobre de la terra. És un bon moment per empeltar o veremar, i és preferible no podar en aquesta fase.

Sabem que la lluna es troba en fase ascendent quan observant-la dos dies seguits podem afirmar que en passar per la mateixa vertical està més amunt que el dia anterior.


Lluna descendent

Quan la lluna es troba en fase descendent, l'activitat de la planta es concentra en les arrels. És un bon moment per podar els ceps, llaurar, plantar o espargir compost.

Sabem que la lluna es troba en fase descendent quan observant-la dos dies seguits podem afirmar que, en passar per la mateixa vertical, està més avall que el dia anterior.

El calendari biodinàmic

El calendari biodinàmic es regeix fonamentalment per la posició de la Lluna davant de les constel·lacions. Aquesta posició determina si el dia és fruit, arrel, flor o fulla. I això marca la feina que s’ha de fer des de la vinya o al celler.

fruit

fruitÉs dia fruit quan la Lluna es troba en una constel·lació de foc (Àries, Lleó o Sagitari). En aquest moment, l’activitat de les plantes se centra en l’elaboració del fruit. El vi potencia els aromes de fruita i els que es deriven d’una elaboració cuidada per aconseguir la perfecta adaptació de la varietat al terrer.

arrel

arrelÉs dia arrel quan la Lluna està en una constel·lació de terra (Taure, Verge o Capricorn). La planta dóna prioritat a les arrels, i en els vins se subratllen els matisos tànics i el caràcter singular de la varietat adaptada un sòl específic (la mineralitat).

flor

florÉs dia flor quan la Lluna està en una constel·lació d’aire (Bessons, Balança o Aquari). Les flores guanyen prioritat i el vi potencia els matisos més florals, que se expressen amb intensitat.

fulla

fullaÉs dia fulla quan la Lluna està en una constel·lació d’aigua (Cranc, Escorpí o Peixos). La planta potencia l’activitat a les fulles. En el vi es potencien els aromes vegetals, herbacis que resulten molt interessants en els vins blancs, i que no són gaire interessants en els vins negres.